UNA BARCELONA DE CINE

Un llibre que gaudiran els cinèfils i les persones que volen descobrir nous angles de la ciutat que estimen

Amb pròleg de Joaquim Oristrell, director de cinema

Des dels inicis del cinema fins a l’actualitat, s’han produït a Barcelona una infinitat de pel·lícules que han generat moltes curiositats i anècdotes.

Per exemple, sabíeu que Elena Jordi va ser la primera directora de cinema catalana i espanyola? O que un barceloní –Jaime Salvador– va dirigir Buster Keaton? Sabíeu que el primer català guanyador d’un Oscar va ser Néstor Almendros el 1979? És cert que els títols de les primeres pel·lícules de Rovira Beleta començaven per números com a resposta irònica al tòpic dels catalans que miren sempre l’economia? Sabíeu que, en la coneguda escena de Juanjo Puigcorbé anant en un Vespino despullat pel centre de Barcelona a L’orgia, de Francesc Bellmunt, es van contractar figurants perquè fessin cares de sorpresa? O que l’actual torre del baró que es pot veure a la pel·lícula El 47 no és la torre del baró original?

Un llibre en el qual podeu descobrir, a través de les pel·lícules filmades a Barcelona, aspectes desconeguts de la ciutat.

• El Barça i la ciutat: Fata Morgana, Dante no es únicamente severo, Tu vida en 65’, Centenari…
• La Barcelona quinqui: Perros callejeros, Los violadores del amanecer, Los últimos golpes de El Torete...
• La Model i el cinema: El presidio, Modelo 77, Barcelona Connection…
• El metro al cinema: A tiro limpio, Estación Rocafort, Any de gràcia, Lo bueno de llorar, La cripta, Darkness…
• El Molino i el cinema: Las alegres chicas de El Molino, La vida es magnífica, Fanny Pelopaja, Tuset Street…

«Una obra tan documentada com, de vegades, sorprenent, que m’ha obert la gana de retrobar-me amb moltes pel·lícules i amb molts indrets de la meva ciutat.» Joaquim Oristrell

Més que un llibre ple de dades i anècdotes, Una Barcelona de cine és també una magnífica història d’amor entre el cinema i aquesta ciutat.

I és que sempre hi ha hagut una relació molt estreta entre aquest art i Barcelona. Una part significativa de la història del cinema espanyol es va escriure a la capital catalana. A l’agost del 1899, el gracienc Fructuós Gelabert va rodar la primera pel·lícula de ficció de la cinematografia nacional i Barcelona va ser pionera a l’exhibició del nou espectacle inventat pels germans Lumière.

Des de llavors, les mirades que els diferents creadors cinematogràfics han exercit sobre la ciutat són àmplies i diverses. Així, Woody Allen i Cesc Gay la van fer sofisticada, Rovira Beleta la va fer canalla, Almodóvar i Ventura Pons van imaginar una ciutat sexy i seductora, De la Loma la va fer diversa… i, més recentment, Balagueró l’ha presentada caníbal i fosca, i els germans Pastor l’han retratada distòpica.

El llibre que teniu entre les mans fa un breu repàs històric als inicis del cinema a la capital catalana. Després examina els films –catalans, espanyols o internacionals– més rellevants que han tingut una connexió amb la història de la ciutat.

Agrupades segons els diferents gèneres, trobarem pel·lícules que tenen com a protagonista la Barcelona romàntica, la dramàtica (amb els seus episodis relacionats amb la Guerra Civil), la d’acció, la de terror, la de ciència-ficció o la còmica.

Características